LA Barcelona Modernista
El modernisme català o modernisme és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya i principalment a Barcelona, durant uns 50 anys, entre el 1880 i el 1930. Tot i que és part d'un corrent general que sorgeix a tot Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb vista al segle XX, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Revolució industrial, que ha anat arrelant als diversos països, i dels avenços que se'n deriven, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, on s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XIX i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la natura, que consisteixen en els materials de construcció que es fan servir, en les formes dels edificis i en les figures de les façanes. Els arquitectes i els seus escultors col·loquen a l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d'elements decoratius, ja sigui com a figures adossades o com a adornament de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de mida major, animals fabulosos o persones, ia les cornises elements de ceràmica de color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la Natura.
El desenvolupament del modernisme és fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les ànsies de modernització, d'expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinció.
Van ser més de 100 arquitectes els que van fer edificis d'estil modernista català. Destacant entre ells sobretot tres: Antoni Gaudí , Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch .
FARMÀCIES MODERNISTES
Passejant per la ciutat tens la possibilitat, encara avui, de trobar farmàcies on es respira la vella olor de les fórmules magistrals, i on els medicaments estan ordenats en mobles de fusta noble i amb disseny modernista. Farmàcies on sembla que no ha passat el temps.
Són els establiments farmacèutics que han estat guardonats amb la placa Guapos per sempre de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà, que reconeix les botigues més emblemàtiques de la ciutat.
Un exemple és la Farmàcia Bolós, situada a la confluència de la Rambla de Catalunya amb el carrer de València, que ofereix servei a la ciutat des de l'any 1901. Aquesta farmàcia, considerada una de les més guapes de la ciutat, ocupa els baixos del edifici que va construir l'arquitecte Domènech i Estapà .
És una farmàcia que ho té tot pel que fa a les arts: fusta, vitralls, ferro, pintures al·legòriques als sostres i una col·lecció de pots antics de ceràmica.
Una de les característiques principals de les farmàcies emblemàtiques de la ciutat és que encara conserven una col·lecció de pots de ceràmica admirables.
A la ciutat també hi ha farmàcies que conserven els seus antics laboratoris i on encara es preparen fórmules magistrals, com ara cremes i altres medicaments.
FARMÀCIA SABATÉS (actual FARMÀCIA MADROÑAL)
Comte de Borrell, 133
Any fi obres: 1901.
Nom actual: Farmàcia Madroñal.
Arquitecte: Josep Pérez i Terraza .
La Farmàcia Madroñal és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La farmàcia ocupa el local esquerre de l'edifici. Disposa de dues obertures al carrer Comte Borrell. Conserva la major part de la decoració original de la botiga del 1901, projectada pel mestre d'obres Josep Pérez i Terraza per al Doctor Antoni Sanbatés i Lacot.
A l'exterior una estructura engloba les dues obertures, amb un calaix de fusta a la llinda amb la paraula "Farmàcia" amb lletres daurades sobre vidre vermell i panells de fusta placats sobre la part superior dels brancals. Als brancals laterals, s'anuncia la venda d'específics, mentre que el central indica “Casa fundada el 1901”. Al centre hi penja un fanal de forja artística amb vidres vermells.
A l´interior, es conserva gairebé íntegrament la decoració modernista d´inspiració gòtica original. Al sostre enteixinat destaquen els escuts de les quatre províncies catalanes al voltant d'una copa d'higiea, símbol de la Farmàcia.
Uns armaris de fusta pintada d'inspiració neogòtica cobreixen les parets fins a una alçada considerable, rematats amb una gran cresteria. Revesteix la part superior del parament una tela pintada amb representacions de plantes medicinals amb el seu nom encintat. La porta d'accés a la rebotiga presenta dos vitralls policromats amb el retrat dels botànics Yanez i Carbonell. Tres fanals de braços corbats amb tres tulipes blanques cadascun il·luminen la sala.
La farmàcia va ser inaugurada pel Doctor Sabatés Lacot 1901. El 1906 va comprar l'establiment Jesús Prat, que va incorporar l'homeopatia i el va convertir al centre barceloní més acreditat en aquesta especialitat. El 1951 el negoci passa a mans de Severo Pesqueira i el 1973 es va adquirir per Montserrat Madroñal.
Farmàcia Mestre i Boleda
Gran Via, 540 i Villarroel, 53
Any fundació 1902.
Inaugurada per R. Rapesta. El 1933 va passar a Joaquim Granados i Borell i el 1970, va passar a Josep Mestre i Raventos. Actualment el propietari és Ramon Mestre i Boleda.
FARMÀCIA ENRICH
C/Muntaner, 83
Establiment fundat l'any 1902 com a farmàcia, activitat a la qual encara està dedicat actualment.
A la porta d' accés, el ferro és l'element bàsic que emmarca geomètricament els vitralls diferents. A la part superior destaca la decoració de garlandes i les línies ondulades, en contrast amb les línies rectes de tot el parament vidriat central, i a la part inferior apareix de nou el sòcol ondulat de ferro, característic del Modernisme. Cal destacar els tiradors en forma de branca, de ferro forjat, i dos motius farmacèutics gravats a l'àcid als vidres laterals. A l'interior es conserva complet l'aparador de fusta amb motius florals a les cantonades.
FARMÀCIA SAÑÉ (actual FARMÀCIA CASAUS)
C/Aribau, 91
Nom actual: Farmàcia Casaus
Antiga Farmàcia Sañé, fundada l'any 1901, conserva la decoració original tant a la façana com a l'interior. El revestiment de la façana és de línies austeres i geomètriques. Les dues obertures d'accés són de fusta, amb garlandes senzilles com a motiu decoratiu bàsic i vidre bisellat amb ornamentació a l'àcid. Al seu interior es conserven les vitrines i el taulell, encara que adaptats a les necessitats modernes.
Farmàcia Sanchis Tanganelli
Rambla de Catalunya, 117 i Rosselló, 239
Any 1900.
La farmàcia Tanganelli-Sanchís , és una de les més ben conservades i que millor representa el modernisme esplendorós i puixant que va tenir lloc a principis de segle en aquesta part de la ciutat. Crida poderosament l'atenció el seu interior, on abunden les cresteries, enteixinats, un cordialer darrere del taulell i un botamen de farmàcia en molt bon estat.
FARMÀCIA NOVELLAS (actual FARMÀCIA BOLÓS)
Adreça: Rambla de Catalunya, 77
Nom actual: Farmàcia Bolós
La farmàcia Bolós ( antiga farmàcia Novellas), està situada al número 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona.
El seu primer propietari, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar-ne la decoració l'any 1902 a l'arquitecte Antoni Falguera i Sivilla , venent-la a la família Bolós l'any 1927.
L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domènech i Estapà , la decoració de la farmàcia, situada a la planta baixa de l'edifici, la va fer Antoni Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas. La porta està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representació del dibuix d'un taronger. A l'interior, malgrat les reformes, es conserven excel·lentment les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals als sostres i els vitralls modernistes de l'època original.
FARMÀCIA FLORES
València, 278 Barcelona.
Autor: Lluís Domènech i Montaner .
Joan Duran i Espanya (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.
Tot seguit va obrir una farmàcia al centre de l'Eixample, al carrer València, al costat del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar el també catalanista Montaner perquè dissenyés el local.
De l'obertura de la mateixa se'n va fer ressò l'edició del dia 2 de desembre de 1896 de La Vanguardia ("el novel·la farmacèutic - distingida redactor de La Renaixensa"). Al redactat constaven tots aquells que van col·laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la fontaneria, Henry d'Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal·listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se saber allò de l'art total del modernisme, en aquest cas, d'un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.
El Vic Duran i Espanya va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat G. Garriga la publicitat del que encara deia "Farmàcia Durán Espanya, successor G. Garriga"
Successivament va passar a José Puértolas Hernández ("Farmàcia Puértolas", 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i últimament Ramon Miret i darrerament Ramon Miret .
En tots aquests anys la decoració original s'ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (el llum de gas, els aplics, l'enteixinat de fusta, el fris decorat amb sanefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement del seu autoria. Va ser l'historiador de l'art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre buscava fotos a l'Arxiu Mas per a l'exposició i llibre “L'interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12/12/2002). La farmàcia continuava al mateix lloc, però com ha passat sovint a moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.
FARMÀCIA FERRER I ARGELAGUET
Roger de Llúria, 74 Barcelona.
Fundada per Josep Robert i Soler i ho hereta el seu fill, Josep Robert i Mestre.
El 1947, ho va adquirir la llicenciada Maria Ferrer i Argelaguet.
Al sostre, una pintura de Josep Vidal.
Fundada el 1906 d'acord amb l'estil modernista. Conserva al seu interior totes les prestatgeries de fusta amb una rica decoració d'inspiració naturalista, així com el taulell i el moble on es cobrava. Destaca principalment el sostre, amb motllures de guix de garlandes i la representació d'un templet a "trompe-l'oeil". A les portes d'accés, podeu llegir als vidres el nom de l'antiga farmàcia gravat a l'àcid.
FARMÀCIA PUIGORIOL
Adreça: Mallorca, 312 Girona, 125 Barcelona.
Fundada: 1913
La Farmàcia Puigoriol, a la confluència entre els carrers Mallorca i Girona, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, va ser construïda per l'arquitecte Mariano Paz, el 1913; va ser inaugurada el 20/11/1913. L'estil de la façana té línies modernistes expressades tant als arcs estil Tudor com als frontons del coronament. La decoració modernista de l'interior s'atribueix a Mariano Paz, destaca el treball de fusteria i vidre pintat que cobreix pràcticament tota la superfície, adaptant-se a les formes curvilínies dels forats, amb mobiliari dissenyat per Pere Inglés, fusteria de Francisco Torres i marbre dels germans Nogués. Es conserva encara bona part del mobiliari, pots de ceràmica, antigues làmpades de gas i la distribució inicial de l'establiment amb una rebotiga separada per una arcada de fusta. També són destacables les pedres incrustades als vidres exteriors bisellats. La farmàcia va ser fundada per Andreu Puigoriol Botey el 1913 i, des de llavors, ha anat passant de generació en generació fins a l'actualitat: el successor d'Andreu Puigoriol va ser Salvador March i Goday, casat amb la filla gran d'Andreu, Mercedes Puigoriol; des de l'any 1979 la propietària és la filla de tots dos, Rosa M. March Puigoriol.
FARMÀCIA DOCTOR TAYÀ
C/ Girona, 59 - Diputació, 331
Any: 1906.
La farmàcia ubicada al xamfrà dels carrers Diputació i Girona, al barri de l'Eixample barceloní, va ser inaugurada, per Salvador Tayá Filella, cap al 1906, amb un tancament i mobiliari d'estil modernista. Darrere seu va ocupar la direcció de l'establiment Juan Bautista Franquesa i Ferrà qui la va transferir, el 1923, a Marian de Veciana. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada i gestionada per Jesús Palazié i Borell. El 1996 es trobava al capdavant de l'establiment Carmen Batlle de Porcioles, el 2006 Eva Martínez Altarejos i, actualment, María Luisa Rodríguez. Lamentablement, a les reformes realitzades al llarg del segle XXI, s'ha eliminat el paviment interior i el mobiliari modernistes; de manera que de la seva primigènia estructura només se'n conserva la porta de l'establiment, si bé només amb dos dels tres vidres gravats a l'àcid amb què originalment comptava l'establiment. El local presenta dues obertures, una amb porta central i una altra de no practicable; el tancament és de fusta, amb motllures de traçat ondulat i una decoració de formes vegetals en baix relleu als marcs i als panells inferiors; entre els elements destacables figuren el vidre gravat a l'àcid amb la paraula 'FARMÀCIA' de lletres lligades i el tirador corbat exterior.
Només queda la porta i un aparador de l'antiga farmàcia.
Actualment regenta la farmàcia Ld. Mª Lluisa Rodríguez.
FARMÀCIA CUARTERO
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes ,688
La Farmàcia Cuartero, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 688, permet als visitants admirar un vitrall modernista i també una col·lecció de pots de apotecari,
alguns encara conserven antics medicaments i antigues receptes de fórmules magistrals.
Farmàcia Vilardell
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 650
El 1914 la va inaugurar José Julio Trenard i Machiran. El 1919 va passar al Dr. Luis Amargós i Beltran i el 1931 la va adquirir el Dr. Joan Vilardell i Garriga.
Actualment s'ha transformat en una entitat financera.
Farmàcia Galup
Nom oficial: Farmàcia Galup (Russines Mireia)
Adreça: C/Pau Claris 83
La Farmàcia Galup va ser establerta, a Barcelona, el 1927, per Ramón Galup Jaurés; al començament va disposar d'un actiu laboratori annex, del qual es conserva una preciosa sèrie de cartells en fusta. La farmàcia, el mobiliari de la qual es conserva en bon estat, ha estat classificada per l'Ajuntament de Barcelona, com un dels 32 locals de màxima protecció patrimonial. A l'interior, a més de la publicitat del Laboratori Galup, es conserven i una col·lecció d'albarells i ampolles de substàncies amb les etiquetes originals.
FARMÀCIA NORDVERK
Fundada pel llicenciat Lluís de Salomó i Viladesau, el 1905.
Adreça: C/Ausiàs Marc, 31
La farmàcia Nordbeck està situada al carrer Ausiàs Marc núm. 31 . Són dignes d'atenció els panells de fusta amb decoració floral a la façana i el ferro forjat, així com els frisos de vidriera de colors que coronen les dues obertures, una de la porta d'accés i una altra de l'aparador. Al seu interior també es conserva el mobiliari original, amb la preeminència de les línies ondulades i motius florals, principalment al taulell.
FARMÀCIA VILADOT (actual DOCTOR PALOMAS)
Ronda Sant Pere, 40
Nom actual: Farmàcia Doctor Palomas
Oberta l'any 1905 pel doctor Palomas, va canviar el seu nom posteriorment (Viladot-Laboratorio). El disseny del projecte va ser de Fèlix Cardellach i Alivès. Les pintures del sostre, avui desaparegudes, eren d'Eusebi Esquirós i els mosaics són de Lluís Bru i Salelles . Els dos grans panells de la façana són obra de Josep Bru i substitueixen des del 1934 uns vitralls modernistes del mateix Cardellach.
FARMÀCIA PADRELL
Adreça: C/Sant Pere més Baix, 52
Reforma any fi obres: 1903.
Arquitecte: Manuel J. Raspall i Mayol .
Incorporació d'aparadors amb vitralls modernistes. La farmàcia data de 1562 i es va requerir una "modernització" per ubicar i preservar els pots originals de la farmàcia.
Joan Espinagosa i Farrando: En aquest camp sobresurten les vidrieres signades de la farmàcia Pradell, al carrer de Sant Pere més Baix de Barcelona i el curiós arrambador de l'entrada de la casa del carrer de les Moles, número 27, de Barcelona, compost per un mosaic realitzat amb vidre americà i marbreta (vidre francès inspirat en el de Tiffany).
FARMÀCIA SANTA CATERINA (actual FARMÀCIA DIVÍ)
C/ Carders, 3
Fundador: Josep M. Vallès i Peix (llicenciat).
Nom actual: Farmàcia Diví.
El 1904 el va comprar Josep Diví i March; Josep Diví i Garriga, va succeir el seu pare i el 1984, el seu fill Josep Diví i Xaus, és al capdavant.
Com el seu nom indica, al carrer Carders era on estava situat el gremi dels cardadors de la llana. Les prestatgeries i el mobiliari són de noguera fosca, a l'interior hi ha un taulell, tipus taquilla, amb dues laterals més sostingudes per unes columnes. L'arquitectura és eclèctica, anterior al modernisme. Abunden els armaris verticals, amb remats daurats, ia les prestatgeries es conserva en perfecte estat un botamen de farmàcia molt antic. Com a peces interessants, cal destacar un filtre d'aigua francès i una làmpada modernista, que abans era de gas.
FARMÀCIA DE LA LLANA (actual FARMÀCIA CASES)
Plaça de la Llana, 11 – Corders, 2
Nom actual: Farmàcia Cases
El 1910 es va projectar la decoració modernista.
La Farmàcia Joaquim Cases és un edifici modernista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Establiment situat a la cantonada de la plaça de la Llana i el carrer Corders, amb un portal enfrontat a cada carrer. Destaca de la façana el moble de fusta aplacat que ocupa tota la superfície de la botiga donant lloc als dos accessos amb la mateixa estructura: fusteria amb una porta vidriera central i dos laterals amb volets plegables. A sobre hi ha una llinda contínua també de fusta amb la paraula "farmàcia" a cada façana ia la cantonada el nom del farmacèutic i la reproducció d'algunes de les medalles atorgades.
Pel que fa a l'interior, es conserva gairebé tota la decoració modernista projectada el 1910 amb vidres gravats a l'àcid amb motius florals, mobles de prestatges amb treball d'ebenisteria presentant línies corbes i motius florals. Conserva també el moble del taulell amb una mampara que separava la clientela dels dependents i la part baixa decorada amb fulles d'acant i roses. La farmàcia, a més, té una col·lecció de pots per conservar herbes datades de més de 150 anys. Segons Carme Cornet, aquesta ceràmica seria feta pel terrisser Félix Montfort. El paviment està compost per un mosaic hidràulic que segueix un model amb motius geomètrics i florals.
La primera referència documental de la farmàcia data del 1857 a una guia comercial anomenada El Consultor on diu que la farmàcia estava en mans de Josep Saló. Posteriorment, el 1864 Teodor Avinyó i Boix va comprar l'establiment, però també hi trobem referències amb el nom de Teixidor. La filla es va casar amb Josep Cases i Valls, secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques que també va escriure i va rebre algunes medalles per als seus treballs. Durant aquesta època els seus preparats tenien molta trucada per la gent del barri i es van comercialitzar a tot el país ia Amèrica. Va inventar l'anomenada solució Casas, un reconstituent per a múltiples malalties o dolors.
FARMÀCIA DOCTOR BOADELLA (actual FARMÀCIA HERNÁNDEZ DE LA ROSA)
C/ Rambla, 38
La farmàcia del Doctor Boatella es troba a la Rambla, al número, 38, actualment anomenada Farmàcia Hernández de la Rosa.
És una mostra de les antigues farmàcies modernistes que han quedat a Barcelona i és el resultat d'una reforma que efectua l'arquitecte Antoni Serrallach , un arquitecte poc conegut, autor d'Edificis, en aquest estil, a la mateixa Barcelona, a L' Hospitalet de Llobregat ia Vilafranca del Penedès.
En suport decoració van intervenir, entre altres, l'escultor Carreras, els vidriers Rigalt i Cía., El serraller Ballarin, els marmolistes Juyol i el mosaïcista Maragliano. La inauguració de la reforma va tenir Lloc a finals de 1900.
Aquesta farmàcia en suport dia, any 1901, va merèixer que es publicaran fotos seves a la revista Arquitectura i Construcció.
FARMÀCIA COMABELLA (actual FARMÀCIA MAS I DOCAMPO)
C/ del Carme, 23
Any: 1874
Nom actual: Farmàcia Mas i Docampo
El 1851 Francisco Daniel Molina i Casamajó, un dels millors arquitectes barcelonins de l'època, autor entre altres de la Plaça Reial, de la Font del Geni Català i del coronament de l'Ajuntament de Barcelona, va projectar la casa d'Epifani de Fortuny a el carrer del Carme, 23.
El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es va llicenciar en farmàcia i es va establir als baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d'or a l'Exposició d'Anvers (Bèlgica) del 1885 per algun dels productes que va presentar i que el 1895 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era comanador i cavaller de la Reial Ordre d'Isabel la Catòlica. Estava casat amb Concepció Maluquer Puerta. Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig de 1901.
El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar amb una altra de Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d'Eduard Maluquer, antic president de la Diputació (1886/90), diputat a Corts i senador.
El 1904 va decidir reformar la farmàcia i va encarregar el disseny a l'arquitecte Guillem Busquets Vautravens , arquitecte autor d'altres farmàcies modernistes de la ciutat.
Busquets va comptar amb l'ajuda d'insignes artistes: la façana, de la qual queda el primer pis, era de marbres vermellosos i grisencs obrats al taller dels germans Franzi, l'escultura d'Alfons Juyol i Bach i els ferros decoratius de Manuel Ballarín i Lancuentra . Per l'interior, de tonalitats clares, va utilitzar mosaics de Mario Maragliano, rajoles de Pujol i Bausis , mobiliari de roure de Gaspar Homar i ebenisteria d'Emili Sangenís, amb pintura decorativa de Francisco Lleixa, treball en guix de Felipe Fisse i medalles d'Ignacio Damians .
Als premis de l'Ajuntament els millors edificis i establiments de la ciutat de 1904 atorgats el 20 de novembre de 1905 va obtenir l'accèssit a la categoria d'establiments comercials.
Juan Comabella va morir el 15 de març de 1921 i la farmàcia va passar al seu fill, Manuel Comabella Maluquer.
Manuel Comabella va ser el que va reformar la façana el 1926, reforma que sembla que va ser projectada pel mateix Busquets.
El 1946 la farmàcia va ser traspassada a Josep Maria Mas Grau i el 1997 va passar a mans la seva filla Montserrat Mas Docampo.
L'interior s'ha conservat força bé.
Dos micos tocant instruments musicals que es troben al mig del balcó del primer pis recorden l?existència d?una escola de música.
FARMÀCIA CASELLAS (actual FARMÀCIA DEL CARME)
C/ del Carme, 84 Barcelona.
Any decoració modernista: 1914.
Nom actual: Farmàcia del Carme.
Autor: Josep Puig i Cadafalch (atribuïda).
Mosaics: Lluís Bru i Salelles .
L´ornamentació modernista de l´exterior de l´establiment (l´interior està completament reformat) és de l´any 1914 i ha estat atribuïda a Josep Puig i Cadafalch. En aquella època era propietat d'Eduard Casellas i Josep Tarrés, que havien adquirit la botiga el 1883.
FARMÀCIA DOCTOR MASÓ (actual FARMÀCIA NADAL)
Rambla, 121 - Bonsuccés, 2 Barcelona.
Antiga farmàcia Dr. Masó i Arumí (1918)
Autor: Ramon Puig i Gairalt.
La Farmàcia Nadal va ser construïda el 1850. El seu estil és un bonic exemple del noucentisme.
Ressaltar les línies rectes classicistes que emmarquen l'entrada i al pis superior, l'arc del finestral i els mosaics pintats.
FARMÀCIA CATALUNYA (actual FARMÀCIA BALTÀ)
Adreça: Rambla de Catalunya, 1
Nom actual: Farmàcia Baltà
El 1860 , Pere Botta i Garí compra la farmàcia del carrer Argenteria, que poc després regentaria el seu germà, el Doctor Bertolomeu Botta i Garí.
El 1883 es trasllada a la Rambla de Sant Josep, actualment el Pla de la Boqueria.
El dia de Reis de 1895 , Bertolomeu en associació amb el seu gendre Miquel Baltà i Junyent, traslladen definitivament la Farmàcia al local actual de la Rambla de Catalunya, cantonada Ronda de la Universitat ( Rambla de Catalunya, 1). L'onze de gener, el Diari de Barcelona publica un article molt elogiós sobre el local i les instal·lacions, amb motiu de la seva inauguració.
Posteriorment, es va fer càrrec de la Farmàcia, Miquel A. Baltà i Botta, fill i nét dels cotitulars anteriors, que va ser a més membre de la Guàrdia Cívica del President Macià i, per aquest motiu, va haver d'exiliar-se a Cuba durant la Guerra Civil .
Durant l'exili de Miquel A., la Farmàcia va ser regentada pel seu cunyat, Vicente Meseguer Gil, fins al 1972, quan va passar a mans de la seva filla Montserrat.
Montserrat Meseguer i Baltà va ser la titular fins que, el 2002, la centenària saga familiar va trobar continuïtat a la seva neboda Núria Espona i Meseguer, l'onzena responsable d'aquesta farmàcia i besnéta del primer titular.
La Farmàcia Baltà conserva, més d'un segle després de la seva fundació, una col·lecció important d'instruments farmacèutics de vidre, biberons antics i llibres de medicina i farmàcia dels segles XVIII i XIX.
També es pot trobar, al Museu d'Història Contemporània de Barcelona, una preciosa col·lecció de 56 flascons de farmàcia, principalment del segle XVIII, reunits per Miquel Baltà i Junyent i transmesos de generació en generació, salvats de la destrucció de la Guerra Civil i donats finalment a aquest museu a finals del segle passat.
També ha estat un dels establiments pioners en la difusió de la medicina homeopàtica a Barcelona.
Visites culturals
Afegeix un nou comentari