Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat

Descoberta i recuperació.

1. Història de la descoberta

L'any 1953 a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) es va fer una descoberta arqueològica de gran importància: unes termes romanes. Ja des del moment que van ser descobertes van ser àmpliament valorades. Avui en dia, es  consideren les termes de propietat privada més ben conservades de Catalunya i de les més importants de l'estat Espanyol. Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat són uns banys pertanyents a una propietat privada, una vil·la romana d'època del Baix Imperi. Van ser construïdes al segle II dC, moment de màxima esplendor econòmica de la zona gràcies a la producció vinícola, i van restar operatives fins el segle V dC.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'Apodyteruium o vestidor i el Frigidarium i la cella Piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre, albergava les cambres calentes: Teydarium o sala tèbia, sudatòrium o sala de vapor i Caldarium o sala de bany calent. Sota del Frigitarium es va localitzar un centre de producció d'àmfores durant els anys 30-20 del segle I aC. (Imatge 1) 

S'ubiquen a l'Avinguda Maria Girona cantonada amb el carrer Hospital. (Imatge 2)

Es van conservar en unes bones condicions perquè al segle XVII s'hi va construir una casa damunt. Es van localitzar, descobrir i excavar l'any 1953 gràcies a la troballa d'un document i la interpretació d'aquest per part de l'historiador santboià Carles Martí i Vila. L'excavació es va encetar a mans de Ramon Mas i Campderrós i va continuar a mans de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

La Diputació de Barcelona, l'any 1959 per una millor conservació del conjunt va promoure la construcció d'un edifici que les protegís. En el 1989 la mateixa institució va intervenir en el conjunt fins que es va inaugurar oficialment l'edifici el dia onze de setembre de 1998. A partir d'aquest moment es va dur a terme un procés de museïtzació que ens porta fins els nostres dies.

2. Primers anys d'investigació històrica

L'historiador Carles Martí i Vila (1898-1987) va ser un dels principals dinamitzadors de la cultura local de Sant Boi. Va ser l'encarregat de la recuperació i ordenació de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Baldiri ajudant al professor Jordi Rubió i Balaguer. Mentre realitzava aquestes tasques va trobar uns documents que li van cridar l'atenció, fins al punt que els publicar a la revista local "Navidad" l'any 1945, amb un article titulat "El Archivo Parroquial Samboyano". En aquest article es reproduïa íntegrament un document de l'any 1826 redactat per Fra Pere Puig, prior superior del convent de Pares Servites de la Vila. En aquest document es fa una extensa descripció del Sant Boi del moment. A Carles Martí li cridà l'atenció una descripció que es va fer del Carrer del Pont, antigament anomenat Carrer de la Mezquita i s'esmentava un paviment d'època medieval soterrat. La referència d0aquest paviment i les poques referències del passat de la vila apuntaven cap a l'existència d'unes restes arqueològiques i això va empènyer a voler iniciar una investigació sobre el tema.

Carles Martí i Ramon Mas (1991-1973), un paleta de Viladecans resident a Sant Boi, es van conèixer a fruit de l'interès dels dos per la història i l'arqueologia. Trobem una carta de Martí on parla de Mas i veiem com planegen la creació d'un "equip de treball" i la seva disposició per excavar la zona comentada per trobar la mesquita.

També comenten la col·laboració de Josep Vergés el propietari de la casa on es realitzaren les excavacions i la notificació de les futures excavacions a Jaume Ferrer, l'alcalde i per tant, l'autoritat.

Així fou com es va iniciar l'excavació la primavera de 1953. Van trobar ja des de bon inici un conjunt ceràmic, que fou degudament examinat per Agustí Duran i Sanpere i dictaminar que els fragments eren d'època Romana i per tant, no eren pas sarraïnes com s'havien pensat des d'un inici.

Seguin cronològicament, sabem que l'octubre de 1953 es va posar en coneixement de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueològicas la trobada realitzada, ja que tenim documentat un informe de l'alcalde. La comissaria va respondre per encoratjar als autors dels treballs a seguir hi investigant.

L'any següent a la seva descoberta (1954) va aparèixer per primer cop una publicació que parlava sobre el descobriment. El seu títol era "Trabajos para descobrir la construcción romana llamada Mezquita" i la podem trobar a la Memòria de 1953 de la "Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de la Província de Barcelona". En aquest document informen de les troballes i, tot i que no comenten de què es tractava (unes tremes) ja fan referència a la possible funcionalitat de l'edifici al parlar de la calefacció d'alguna sala. 

Les primeres actuacions a nivell de conservació que es van realitzar van ser les obres de consolidació de les edificacions modernes, per poder garantir la seguretat de les troballes en el 1954. L'any següent es va fer una campanya intensiva d'excavació. Sabem que va ser llavors quan es van datar les restes entre el segle II i III dC es van identificar com a termes romanes. Es va demanar en aquest moment la col·laboració de la Diputació de Barcelona i vista la importància de les troballes el Ministerio de Governación va entregar el mateix any una subvenció destinada a la reconstrucció parcial de les restes.

Tenim també imatges que documenten les primeres troballes de l'excavació. (Imatge 5, Imatge 6, Imatge 7)

El període entre 1959 i 1963 van ser uns anys molt difícils a nivell econòmic i polític, ja que les subvencions que anaven demanant mai arribaven, Fins al punt que Serra i Ràfols, director de l'excavació en aquell moment, va pagar les excavacions de la seva butxaca.

3. Conservant i restaurant (1959- 1967)

Sabem que ja des del 1958 es parlava en diversos articles, entre ells un del diari “Solidaridad Nacional”, d'un projecte de millorar de l'accés a les restes arqueològiques ja que aquestes havien estat incloses dins de la Ruta General Turística de España. Així van nèixer localment un munt de itineraris culturals destinats a la promoció de la ciutat, on un dels aspectes importants eren les Termes.

El 6 de juny de 1959 es va plantejar el primer projecte de conservació i restauració de l'edifici termal. Aquest primer projecte va proposar actuacions conceptualment actuals: reduir al mínim indispensable la restauració tenir i tenint a la consolidació.

Després d'aquesta nova represa, sabem gràcies a algun dietari de Serra Ràfols que tant Carles Martí , Ramon Mas i Serra i Ràfols van seguir excavant entre 1964 i 1967. Van aconseguir una subvenció per construir un edifici descobriment de les restes, però amb les 150.000 pessetes que els va facilitar la diputació només els va arribar per cobrir el Frigidarium.

Entre 1954 i 1967 ho hi ha documentació local sobre l'evolució de les obres i sabem que s'inicia un període de decadència.

4. Decadència

Com sabem, no hi ha documentació local sobre les obres, tot i això, gràcies als dietaris d'excavació sabem que es van obrir 5 pous per la fonamentació de l'edifici.

L'any 1968, l'alcalde de la vila, Josep Milà va demanar a l'arquitecte municipal del moment que fes una inspecció a la zona, doncs presentava problemes provocats per les pluges i el mateix alcalde escriu a la Diputació per demanar que inverteixin en l'edifici de cobriment.

Entre el 1969 i el 1972, gràcies a la documentació local, sabem que per part de l'ajuntament hi havia un interès per preservar les restes, interès que ja no compartien les altres institucions. Es en realitzar informes i projectes amb pressupostos de realització però mai van arribar les subvencions necessàries.

El 20 de setembre de 1971 va tenir lloc una de les inundacions més importants a la població, les quals van provocar desperfectes a tots nivells. Les inundacions van provocar tants problemes que no es van preocupar de les Termes fins el 13 de març de l'any següent i van començar unes obres que van durar fins el 1973. Va ser llavors quan van decidir fer un mur de formigó per a sostenir el pis i el paviment del carrer Hospital.

Després de la mort de Ramon Mas i de Serra Ràfols a les Termes Romanes hi hagué uns anys d'abandó total, durant els quals els actes de vandalisme es reiteraren constantment. Es van malmetre tant les restes com les vitrines on s'esposaven els materials que s'havien trobat durant les excavacions, molts del quals, van desaparèixer. (Imatge 5)

5. Les Termes en democràcia (1976-1998)

Amb una subvenció del Ministeri de Cultura, l'any 1981 l'arquitecte Joan Bassagoda o Nonell va presentar un projecte per les Termes que consistia en la construcció d'uns bancs de formigó en la part enlairada del jaciment. Aquest projecte no es va dur a terme.

Per altre banda, sabem que l'any 1976 va néixer el Grup de Recerques Arqueològiques a Sant Boi, el qual tenia l'objectiu d'investigar el passat de la Vila i difondre els resultats de la seva investigació. Aquest grup va esdevenir molt reivindicatiu des del punt de vista de la conservació del patrimoni històric de Sant Boi de Llobregat. Van treballar des de l'inici per la recuperació, i difusió de les Termes, la qual va ser un dels seus principals projectes.

L'any 1983, commemorant el desè aniversari de la mort de Ramon Mas, el Grup de Recerques Arqueològiques van fer una exposició sobre les Termes romanes amb l'objectiu de homenatjar a un dels descobridors de la troballa i també per difondre la importància del conjunt arqueològic.

Tant el conjunt arqueològic com l'edifici construït, com el solar on estava situat estaven en aquells moments del tot abandonats. El solar de les termes havia esdevingut un abocador de deixalles, hi havia brutícia producte del vandalisme i l'incivisme així com acumulacions producte d'esllavissaments i runa procedent d'una casa contigua enderrocada. Tot això es va netejar en profunditat durant el 1984, quan l'Ajuntament va contractar gent en un Pla contra l'atur.

Durant el mes de gener de 1986 es va portar a terme la campanya Vergonya Pública, el qual estava malmès i abandonat. Es van penjar pancartes que duien escrits “Vergonya pública” a l'edifici de les Termes Romanes i la Masia de Can Castellet.

2. RECUPERACIÓ, CONSERVACIÓ I MUSEÏTZACIÓ

La intervenció de la Diputació de Barcelona (1989 - 1992)

Entre el 1989 i el 1992 es van realitzar les excavacions arqueològiques pertinents en la part intacta de l'edifici termal. La direcció de les obres va anar a càrrec d'Alberto López i d'Immaculada Estany. Després de l'excavació i l'actuació damunt de les restes es va construir l'edifici de protecció de les Termes, que havia de cobrir tot el jaciment.

L'edifici es va acabar el 1996, i es va realitzar l'adequació museogràfica l'any següent.

Es comprà l'edifici de Cant Torrents, una finca situada just al costat de les termes i això va permetre l'ampliació de l'edifici que les cobria.

L'onze de setembre de 1998 s'inaugura l'espai museístic de les Termes Romanes i Can Torrent, la qual era llavors la seu del Museu de Sant Boi. A les termes hi trobem adossat un espai museístic que funciona com a centre d'interpretació de la cultura romana. Posseeix una exposició permanent sobre les termes romanes i un àmbit integrat on es fan exposicions temporals de 6 mesos sobre la cultura romana en general.

Pedagògicament s'ofereixen tallers didàctics pels diferents nivells escolars, tres dedicats a entendre i difondre l'us de les termes i cinc a la cultura romana en general. També s'ha incorporat un multimèdia que reconstrueix com podien haver estat les Termes gràcies a un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

A continuació, detallarem els processos de restauració de les restes, creació d'un nou edifici i museïtzació que es van dur a terme entre 1989 i 1998.

Un nou edifici per protegir les Termes.

L'actuació per la creació d'aquest nou edifici inaugurat el 1998 va ser promoguda per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i per el Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL).

Durant aquest període es van dur a terme els treballs d'investigació científica i històrica sobre les restes, els treballs de consolidació de les restes, la creació d'un edifici de nova planta i el procés de museïtzació.

Per tot el procés es van invertir un total de 238.000.000 pessetes, aproximadament 1,4 milions d'euros,

Criteris de la intervenció.

Els criteris d'intervenció fixats per l' SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) van ser: restaurar, protegir i exposar al públic les restes romanes. La manera en que s'havia de fer es va anar definint de forma paral·lela als treballs d'investigació. Pel que els criteris de corn anar restaurant, estaven condicionats per les aportacions i les descobertes.

Finalment es va decidir conservar les restes de les termes, netejant-les i consolidant-les sense eliminar res ni afegir res, és a dir, tal corn havien arribat fins en aquell moment. Amb la mateixa forma i volum.

Pel que fa a la presentació, es va decidir establir un recorregut extern a les restes per evitar el seu deteriorament. Així corn indica l'informe, van confiar la comprensió del conjunt a procediments didàctics tradicionals que acompanyarien les restes.

Es va determinar, per la protecció, aixecar un edifici nou, d'espai únic, que permetés la conservació de les restes i en facilités la vista. Un edifici que no estaria pensat corn un museu, sinó corn una sala monogràfica d'una gran instal·lació.

Es suggereix la necessitat de crear una única sala semi-oberta, no climatitzada. Els criteris del nou edifici es basarien en mostrar i protegir el autèntic monument. Això s'aconseguiria subratllant-lo mitjanant la creació d'un edifici molt modern, amb el que clarament s'havia de diferenciar i respectar les restes. Per tant, no podia agredir les restes ni condicionar-les estèticament.

• La restauració de les restes arqueològiques

Del conjunt arqueològic, han arribat fins a dia d'avui, sis de set sales. Tenim una reconstrucció hipotètica de corn hagués pogut ser el conjunt termal (Imatge 8). A la sala de l'Apodyterium es conserva unes restes del paviment mosaic amb una orla floral i una sanefa en forma de greca, decorada de forma geomètrica i amb els colors blancs i negres. A la zona de l'Olfrigidarium es conserva la totalitat del mur meridional, una banyera als peus de la sala i un mosaic de sanefes geomètriques en blanc i negre.

Conservem també tot el recinte de la cela piscinalis descoberta en el 1989, amb els seus dos esglaons: el tepidarium o cela tepidaria i el paviment quasi intacte. I els pilars de totxo cuit que les sustenten.

Pel que fa a les estances càlides conservem el paviment superior, que era de mosaic, del sudatorium, el paviment del terra va aparèixer intacte al 1957 pera per tots els fets que hem explicat es va deteriorar molt ràpidament. En el caldarium conservem les parets laterals, les quals presenten els forns.

Es conserven els vestigis deis murs que delimiten per llevant i ponent la dependència deis serveis de els forns del tepidarium, caldarium i sudatorium i els desaigües de les últimes dues estances.

Quan es va iniciar la intervenció en el 1989, no s'havia escollit ni traçat cap criteri definitiu de com s'havia de fer, es van fer estudis per una possible reconstrucció ideal. Mentrestant es van prendre mesures per la consolidació de les estructures:

Es van recalar i refoçar els murs de l'apodyterium, el sudatorium I el caldarium, i es van apuntalar alguns paviments. Es va recuperar la superfície del apodyterium mitjançant un morter de calç. Al costat del mur que delimita superiorment el jaciment es va realitzar una trinxera de 60 cm per acabar amb la humitat que procedia d'ell. En altres punts del jaciment es van construir pous per drenar l'aigua.

Quan finalment es va decidir que es conservarien les restes amb la seva aparença de ruïna  arquitectònica es va eliminar totes les restes de restauracions anteriors i tots els desperfectes provocats per humans o per les inclemències del temps.

• Consolidació dels murs conservació dels revestiments

Durant la exploració de les restes, es van detectar sals i humitat per capil·laritat en diverses parts de les restes, en els murs del frigidarium i del tepidarium especialment. Més tard, quan van començar la neteja dels elements del mur es van trobar fangs i va s'encarregà un estudi a la Facultat de Geologia i aquesta va redactar un informe on s'apuntava que no era motiu de preocupació, doncs aquests havien acabat el seu cicle vital.

La neteja es va realitzar en dues fases, la primera va ser mecànica (mitjançant espàtules, paletines i pales) per extreure la brutícia a grosso modo. Després es dugué a terme la neteja química, actuant principalment sobre el paviment amb aigua destil·lada. (Imatge 9)

Es van eliminar amb una altre operació, les sals minerals, amb apòsits de pasta de cel·lulosa amb aigua destil·lada i es van dur a terme tres aplicacions en el frigidarium i el tepidarium. De cada aplicació feta, es va prendre una mostra per fer un anàlisis quantitatiu del problemes de sals.

Quan es van retirar les sals es van poder observar els materials i els colors dels murs. Els elements que no estaven fixats de manera correcte, es van bisellar amb morter de calç.

• Restauració dels mosaics

Pel que fa a la intervenció damunt deis mosaics va ser ràpida i contundent, doncs estaven molt deteriorats, faltaven moltes tessel·les i tenien un problema afegit. Durant totes les diferents intervencions realitzades en els anys 60 es van anar reintegrant amb diferents tipologies de ciments (ciment portland, ciment ràpid, escaiola), així que el primer que es va decidir és la retirada de tots els elements sobreposats. Després es van consolidant injectant-hi acetona de polivinil dissolta en aigua destil·lada al 50%. Amb posterioritat es van anar fixant les tessel·les del mosaic amb morter de call (call apagada i arena de silici en proporció de 1:3). (Imatge 10 i Imatge 11)

Quan van estar totes integrades una per una, es va aplicar sorra a pressió, per facilitar la integració i la uniformitat del color. Després de realitzar aquest procés es van netejar els mosaics de forma mecànica i de forma química (aigua destil·lada i sabó neutre).

Pel que fa les llacunes que es trobaven en el mosaic, seguint el criteri general establert, no es va realitzar cap reintegració de tessel·les i es van reomplir amb morter de calç.

• La creació d'un nou edifici de protecció

Pet que fa a la construcció de l'edifici de protecció de les termes, es van donar unes directrius per la presentació d'un projecte i la final realització d'aquest. L'empresa responsable de la realització d'aquest van ser Arriola & Fiol Arquitectes. La idea general del projecte i la direcció d'aquest, corn així consta en tots els informes, va anar de la mà de Andreu Arriola i Carme Fiol.

l projecte havia de consistir en una sala semi-oberta, diàfana i que permetés el major grau d'il·luminació natural possible. Havia d'envoltar les restes arqueològiques tot evitant el contacte directe amb aquestes. Es va encarregar també la necessitat de subratllar les restes, donant-li el màxim protagonisme i trobar una solució adequada a les circumstàncies topogràfiques de l'emplaçament.

Pel que fa a l'estètica de l'edifici se'ls va demanar que evitessin qualsevol arquitectura historicista i que el llenguatge usat fos autònoms a les restes que albergava.

Al gener de 1998 l'Ajuntament de Sant Boi va adquirir l'edifici de Can Torrents, adjacent a les Termes, es va decidir que s'ubicarien equipaments culturals. Amb la compra de la finca es van poder replantejar el llindar entre les dos parcel·les i incorporar a les termes més terreny, el qual permetria una ampliació de l'edifici en construcció. D'aquesta manera es van resoldre alguns problemes corn l'escàs espai que hi havia entre les restes i la propietat comentada i es van permetre redefinir la relació de les restes amb l'edifici en procés de construcció.

Aquesta ampliació del projecte va permetre també millorar el recorregut de la vista, obrir una tercera porta per persones amb discapacitats i crear un accés directe a la coberta de manteniment. Es llavors quan es van corregir errors de falta de ventilació i de la coberta. Podem observar el plànol general de l'edifici dissenyat. (Imatge 12).

Així doncs, el edifici presenta actualment una definició en dos façanes que donen al carrer i una tercera al jardí municipal. Una d'elles es disposa de manera obliqua alternant-se amb vidres que permeten l'entrada de llum i permeten la visió parcial de les restes des de peu de carrer. Totes són de maó vist, de color groc els de les façanes laterals i de maó vermell à la principal (Imatge 13).

  També trobem un mur mitjaner de ponent que sobresurt uns 50 cm per damunt de l'edifici al que està adossat. La seva funció és millorar l'aïllament tèrmic i protegir ambdós edificis de la pluja. El parament presenta un revestiment d'estuc i pintures amb dibuixos geomètrics i greques, reproduint un detall del paviment de les restes. Aquest element és àmpliament visible i respon a una funció publicitària i estètica. (Imatge 13 i imatge 14)

Pel que fa l'interior de l'edifici és un únic espai que permet la visió constant, itinerant i panoràmica de les restes arqueològiques. Per la visió d'aquestes es va crear unes grades i una passarel·la que permeten a l'espectador passejar-se al voltant d'aquestes i sortir a diversos balcons per apropar-se a les ruïnes. (Imatge 15, Imatge 16).

Finalment pel que fa la construcció de l'edifici, crec de vital importància, per les conseqüències que va provocar en posterioritat, explicar el funcionament de la coberta de l'edifici.

La coberta es desenvolupa en tres trams: el primer cobreix l'accés principal, el vestíbul i les grades. Es tracta d'un conjunt de panells opacs, estesos en forma de ventall escalonat solapats a nivells diferents. Això va ser pensat per facilitar la ventilació del espai. El segon tram, correspon a la part central de l'edifici, es un pla inclinat translúcid que permet la il·luminació natural diürna i l'artificial nocturna del conjunt. Finalment, el tercer tram, fet d'una sola pendent també, però en sentit contrari està resolta amb panells opacs. Està per tant formada en part per el lucernari de policarbonat cel·lular (16 mm de gruix) i en part amb taulells de fusta contraxapada de 22 mm. Trobem 3 cm d'aïllament de poliestirè extruït. Exteriorment està revestida d'una xapa de coure.

Presento les imatges següents (imatge 17, imatge 18, imatge 19) les quals corresponen a la planta de cobertes, l'alçat i una secció per facilitar la comprensió total de l'edifici nou, així corn les imatges anteriors tant de l'interior corn de l'exterior.

• La museïtzació del conjunt arqueològic

En quan a la presentació de les termes, es va considerar essencial que les restes arqueològiques constituïssin en elles mateixes l'element primordial d'atracció del visitant. Es va decidir per tant,

prescindir deis elements que cridessin

l'atenció del visitant. Es va decidir per tant, no presentar ni aparells, ni jocs, ni audiovisuals, ja que es considera que són innecessària nivell didàctic i només distreuen al visitant i no ajuden a la comprensió correcta de les restes.

D'aquesta manera, el programa museístics va resoldre mitjançant panells informatius que aporten informació sobre corn funcionen les termes romanes i en especial les de San Boi, vitrines on es mostren els materials procedents del jaciment i dos maquetes (Imatge 20 i Imatge 21).

Sabem que avui en dial s'hi ha adossat un centre d'interpretació, un àmbit amb exposicions temporals i es presenta un multimèdia.

El guió perceptiu i emotiu del recorregut ve condicionat per la museografia present en l'edifici a través de l'aproximació lenta cap a les restes. Veiem una fotografia interior on es veuen les grades on la gent pot seure a l'entrada principal.

 

Visites culturals