ELS VESTIGIS DE L'ESCLAVITUD A LA CIUTAT DE BARCELONA
Barcelona no pot negar la seva relació amb l'esclavitud. 185 anys després de l'abolició d'aquest sistema a Espanya (1837), que no vol dir la seva eliminació, encara se'n poden veure traces i vestigis materials als carrers.
Casa de Jaume Tintó, Carrer deis Escudellers Blancs, 3
Domicili de Jaume Tintó, un dels cinquanta homes més rics de Barcelona, gràcies al tràfic d'esclaus. El seu fill i soci, Antonio Tintó Guzmán, va ser el constructor del Gran Teatre del Liceu.
Finca Martí Codolar, Av. del Cardenal Vidal Barraquer, 15
Aquesta residència salesiana, coneguda abans com a Granja Vella d'Horta, va ser propietat, el 1828, d'Isidre Inglada Marqués. Aquell important negrer va ser l'encarregat de transformar la finca en un lloc aristocràtic.
Casa d'Isidre Inglada, Placa, Cucurulla, 10
Aquest edifici va ser la residència d'Isidre Inglada, un dels principals armadors d'expedicions negreres de Cuba. Des de l'Havana va organitzar, almenys, vint viatges a les costes africanes.
Casa de la Glòria, Carrer de la Mercè, 5.
Residència de Pere Gil, armador de diverses expedicions negreres. El 1841, també va adquirir el castell de Riudabella (Conca de Barberà).
Despatx de Mariano Flaquer i fills, Carrer Nou de Sant Francesc, 3
Aquest indià de Torredembarra va crear una empresa a Barcelona i des d'aquí va finançar diversos bucs negrers.
Domicili de Joan Roig, Placa de la Verònica, 2
Joan Roig, després d'haver viscut uns anys a Cuba, des d'on enviava vaixells a la costa africana, va tornar a Catalunya, des d'on també va organitzar alguna expedició negrera. En 11835 era el contribuent número 24 de Barcelona.
Oficina de l'empresa germans Biada, Placa del Duc de Medinaceli, 1
Diferents membres de la família Biada van participar en el tràfic d'esclaus: Onofre Viada Balanzó —nebot de Miguel Biada— va exercir de capità d'una fragata detinguda amb 120 captius; i el seu germà Antoni Biada Blanzó, propietari de Preciós Biada i Cía., també es va dedicar a aquest negoci.
Palau Savassona (Ateneu Barcelonès), Carrer de la Canuda, 6
En aquesta casa es va instal·lar Jaume Torrents Serramalera el 1838, quan va tornar de Cuba. A l'illa tenia un negoci d'aprovisionament de carn porcina, pera també finançava expedicions negreres. Des d'aquesta casa gestionava la seva flota de velers mercants.
Casa Collaso, Pia de Palau,19 — Carrer de la Reina Cristina, 14- pas Sota Muralla, 15
Edifici d'estil neoclàssic. José Collaso Gil, fill de Bernardo Collaso, el va comprar i rehabilitar. El pare, instal·lat a l'Havana des del 1809, havia financiat expedicions.
Finques de Manuela Xiqués, Carrer de la Ciutat, 11- Carrer d'Escudellers, 10- Carrer d'Escudellers, 44
Manuela Xiqués va ser fila, germana, cunyada i esposa de comerciants negrers. La quantiosa herència que va rebre de tots ells va ser fruit d'aquest negoci. Quan va tornar a Catalunya, el 1851, va invertir en béns immobles.
Hotel Colonial, Avinguda Laietana, 3
Aquest edifici de l'arquitecte Enric Sagnier, avui Hotel Colonial, era l'antiga seu del Banco Hispano Colonial. Aquesta entitat financera, creada el 1876 pel marqués de Comillas, entre d'altres, tenia com a finalitat finançar projectes comercials i industrials relacionats amb les colònies.
Pedestal del monument al marqués de Comillas, Placa d'Idrissa Diallo
El 2018, l'Ajuntament de Barcelona va retirar l'estàtua d'Antonio López y López en desacord amb el seu passat esclavista, però n'ha quedat el pedestal. I també es va canviar el nom de la plaça. Avui es diu 'd'Idrissa Diallo', un immigrant mort sota custòdia al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.
Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8
Aquest edifici, actual seu del Departament dc Cultura de la Generalitat de Catalunya, va ser construït entre els any 1775 i 1781. L'any 1876, l'indià Tomàs Ribalta Serra, propietari de diverses plantacions de sucre a Cuba, va adquirir l'edifici i va reformar-lo.
Palau Moja, Carrer de/a Portaferrissa, 1
Aquesta casa senyorial, obra de Josep Mas Dordal, es va començar a construir el 1774 i es va inaugurar deu anys després. El 1870 la va adquirir el "marqués de Comillas" i hi va fer reformes importants. Entre el 1876 i el 1861, mossèn Cinto Verdaguer va viure ala segona planta del palau.
Monument a Joan Güell, Entre la Gran Via i Rambla de Catalunya.
Va ser creat el 1888 i destruït el 1936 i el 1945. No està demostrat que Güell participes en el comerç d'esclaus, pera defensava aquest sistema quan ja era il·legal. Va ser president del "Círculo Hispano Ultramarino", creat a Barcelona el 1871.
Compañía General de Tabacos de Filipinas, Rambla, 109
Aquest palau va ser un encàrrec del "marques de Comillas" a Oriol Mestres. Primer va seria seva ca sa familiar i després va ser la seu d'una de les seves empreses: la "Compañía General de Tabacos de Filipinas". Avui, ocupa l'edifici l'Hotel 1898.
Porxos d'en Xifré, Passeig d'Isabel II, 12
Edifici construït entre els anys 1836 i 1840 i propietat de l'esclavista Josep Xifré Casas. En un dels baixos, el 1838, va obrir el Cafè de les 7 Portes.
Porxos Vidal Quadras, Passeig d'Isabel II, 2-6
Va ser projectat el 1839 per l'arquitecte Francesc Vila. Els seus propietaris eren els germans Vidal Quadras. En aquest edifici hi havia la seu de la banca d'aquesta família.
Visites culturals
Afegeix un nou comentari