Passejada pels carrers dels oficis
Després del parèntesi estival tornem a iniciar les caminades urbanes. És la segona de la temporada, després de la de senderisme en la qual alguns varen tenir l’oportunitat d’anar de Sant Celoni a la Vall d’Olzinelles.
Ens endinsarem pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera dins del perímetre de la darrera muralla medieval que va tenir Barcelona. La passejada ens permetrà recórrer carrers estrets i ombrívols on s’hi concentrava l’activitat industrial. De l’activitat professional se’n deriva comerç i el comerç fa marxar l’economia i fa venir gent de tot arreu que necessita locals on viure; d’aquí també que hi trobarem la localització d’antics hostals.
La passejada per aquests indrets poc coneguts ens recorden la importància que varen tenir els oficis per la ciutat. Malgrat el progrés hagi provocat la transformació, reconversió o inclús la desaparició de la majoria d’ells, afortunadament avui dia encara ens ho recorden amb el nom conservat en els rètols.
La importància dels gremis
El concepte Gremi defineix un conjunt de persones que practiquen el mateix ofici; solien concentrar-se en un mateix carrer. A Barcelona, com a d’altres ciutats, hi ha carrers que mantenen el nom de l’ofici que allà s’hi havia realitzat durant molts anys.
A l’edat mitjana els artesans eren anomenats ministeralis, d’on ve la paraula catalana menestral. Els artesans s’agrupaven en corporacions d’oficis, que en el segle XIV es van transformar en gremis. Eren organitzacions que tenien cura de la formació dels artesans i defensaven els seus interessos econòmics i professionals. També controlaven l’excés de producció i marcaven els preus. Veieu l’article introductori escrit per Vicente Moreno a la revista Sàpiens.
Els decrets de Nova Planta dictats per Felip V en acabar la Guerra de Successió varen suposar la supressió dels gremis, que havien tingut un paper molt important en la defensa de Barcelona.
Desenvolupament de la indústria
A la segona meitat del segle XVIII es varen restablir les antigues corporacions de mercaders que aleshores prengueren el nom de comunitats de comerciants –també cos de comerç– que a Barcelona eren regides per la Junta de Comerç. La seva seu va ser l’edifici de la Llotja en el Pla de Palau, que veurem gairebé al final del recorregut.
També a la revista Sàpiens podeu llegir un altre article on es descriuen les diverses etapes de la producció industrial a Catalunya durant el segle XVIII.
El barri de Sant Pere va ser el primer barri industrial de la ciutat.
L’èxit de l’Exposició Universal
L’Exposició Universal del 1888 va contribuir, entre altres coses, a la millora urbanística de la ciutat, com ho és el fet de l’enderrocament de la Ciutadella, la urbanització del Parc que duu el mateix nom, la construcció del Mercat del Born, a part de la construcció dels diversos edificis que contenia el recinte, algun dels quals han arribat als nostres dies, com l’Arc de Triomf, que era la porta d’entrada i d’altres que hem tingut oportunitat de contemplar en anteriors passejades.
Recordar aquells antics oficis –alguns dels quals ha fet desaparèixer el progrés i el pas del temps– és el motiu d’aquesta passejada, que ens porta per indrets poc coneguts on es va concentrar l’activitat primigènia dels diversos gremis i posteriorment d’indústries diverses dintre del recinte de les últimes muralles que varen perdurar fins a finals del segle XIX.
Podem fer aquest recorregut, un de tants dels que es poden seguir. Passarem per carrers estrets i indrets poc coneguts. Fent-ho trepitjarem els vells carrers o hi passarem molt a la vora.
En Juan Rodrigo, fill del mateix barri, coneix un munt d’històries, comentaris i anècdotes que tenim ocasió de conèixer explicades per ell mateix. Acompanya també el grup Milagros Pérez, ambdós de l’Espai Fort Pienc, com és el meu cas.
Al llarg del text anireu trobant vincles que s’obriran en noves pestanyes quan feu clic al damunt. Obrint-los trobareu referències que amplien la informació del contingut de l’article.
I si m’he oblidat d’algun detall demano disculpes. A poc que us hi vulgueu interessar, si passegeu pel barri, segurament no us serà difícil descobrir nous racons insòlits i històries no explicats aquí. Per això recomano la lectura del llibre de Dani Cortijo, Històries de la història de Barcelona.
Recorregut de la caminada
Podeu seguir l’itinerari proposat pel guia, que trobareu a Google Maps. Tanmateix li podrà servir a qui vulgui fer la passejada pel seu compte, introduint les variants que vulgui, doncs el lloc dóna per més d’una caminada. Val a dir també que durant la passejada deixem a un costat i altre del recorregut carrers singulars mencionats en el relat pels quals no ens endinsem.
Arc de Triomf
El lloc de trobada i d’inici és on es troben el passeig de Lluís Companys i el de Sant Joan, al peu del monument.
És una coneguda construcció de maó vist i estil neomudèjar de l’arquitecte Josep Vilaseca. Va ser fet amb motiu de l’Exposició Internacional de 1888, de la qual era la seva porta d’accés.
Just a l’altre costat del passeig de Lluís Companys es troba l’escola Pere Vila. Es tracta d’un edifici de 1921 projectat per l’arquitecte Josep Goday. Amb el seu nom homenatja la memòria de Pere Vila i Codina, doncs gràcies a la seva dotació econòmica es va poder construir aquest edifici.
Carrer del Rec Comtal
Per aquí passava l’antiga conducció d’aigua que, a partir dels pous encara existents a Montcada, proveïa d’aigua per fer anar els diversos molins existents en el barri, així com pels artesans que la necessitaven per la seva producció tèxtil, després per proveir uns safareigs i finalment per regar.
Passatge de l’Hort dels Velluters
El nom d’aquest estret i poc conegut carrer fa referència a l’hort que havia tingut en aquest lloc el Gremi de Velluters (menestrals seders especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries…).
El guia ens diu que en un temps també hi va haver el Gremi dels Fanalers.
En el número 1 trobem com a raresa la fàbrica de regalèssia Ebro.
En el número 5 (actualment un despatx d’arquitectes) va haver la fàbrica de farines Figueras, precedent a Catalunya dels coneguts «corn flakes».
Carrer de Lluís el Piatós
Pren el nom del fill de Carlemany. Rei d’Aquitània i emperador dels francs. Conquerí Barcelona l’any 801 per incorporar-la a l’Imperi carolingi.
La tradició li atribueix la construcció d’una capella dedicada a sant Sadurní de Tolosa en el lloc on més tard s’aixecaria el Monestir de Sant Pere de les Puel·les.
En el número 3 trobem una placa commemorativa de la Municipalidad de Maldonado (Uruguay) en agraïment a José Roger Balet, pel seu llegat de creació de nombroses escoles en aquell país.
Plaça de Sant Pere
De l’antic monestir de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les només es conserva l’església, construcció romànica del segle IX amb algun element gòtic. Estava adossat al baluard de Sant Pere, on caigué ferit Rafel de Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge de 1714.
La plaça on actualment hi ha una font havia sigut un fossar, de forma similar a com succeeix en d’altres esglésies.
A aquesta plaça hi conflueixen tres carrers: Sant Pere més Alt, Sant Pere Mitjà i Sant Pere Més Baix. Els qualificatius dels carrers provenen d’una sentència de la Generalitat per resoldre el plet interposat pels veïns dels tres carrers, que es disputaven la propietat del nom de Sant Pere.
Carrer de Sant Pere Més Alt
Via que la tradició diu que seguí Lluís el Piadós, amb motiu de la conquesta de Barcelona als sarraïns, per anar en acció de gràcies a l’església de la Santa Creu, situada en el lloc que ocuparia posteriorment el convent de Sant Pere de les Puel·les.
Entrant a l’entramat de l’Eixample tombem pel carrer de Méndez Núñez en direcció muntanya. Ens hi aturem davant d’un dels antics portals que disposa encara d’una mostra artística de les antigues picaportes que tenien tots els edificis. Recorda el guia la funcionalitat d’aquests utillatges, fets de metalls i formes diverses més o menys artístics, que servien per trucar a un pis determinat a l’objecte de poder accedir-hi doncs la porta es mantenia habitualment tancada. En aquella època no s’havia generalitzat la instal·lació de timbres elèctrics per tots els pisos i quan algú anava a visitar un veí de l’edifici o per exemple era el carter que portava una carta, feia servir aquesta balda per avisar acústicament amb cops de pics i repicons. Així doncs si volíem trucar al segon pis primera porta, havíem de fer dos pics i un repicó. Ara disposem d’això que anomenem porter automàtic o electrònic.
A continuació arribarem al carrer de Trafalgar tombant a l’esquerra fins arribar al següent punt.
Passatge de Sert
Amb façana al carrer de Trafalgar encara trobem l’edifici de la fàbrica de catifes dels Sert.
Traspassant la porta de ferro que el tanca recorrem el passatge en tota la seva llargada.
En la vivenda familiar annexa a la fàbrica, que te façana al carrer Sant Pere Més Alt, va néixer el pintor Josep M. Sert.
Carrer d’en Mònec
Pren el nom d’una família catalana. Al segle XVI el carrer ja existia amb el mateix nom i al llarg dels anys ha estat conegut amb les variants ortogràfiques Mònac i Mònach.
Carrer de Sant Pere Més Baix
Forma conjunt amb els carrers de Sant Pere Més Alt i Sant Pere Mitjà. En el número 52 hi ha la Farmàcia Padrell, considerada la més antiga de Barcelona.
En el número 50 hi va néixer el pintor Isidre Nonell, a la façana hi ha una placa commemorativa.
Degut a les obres de nou paviment del carrer no ens hi podem entretenir. Deixem per la caminada del proper mes que tinguin l’oportunitat de fer-ho.
Carrer de la Séquia
Hi discorre el tram de séquia Comtal que conduïa a les basses de Sant Pere, primer cabal d’aigua que es portà del Besòs a la ciutat abans de l’època comtal.
En èpoques se sequera les aigües s’estancaven i aquesta va ser la causa de l’epidèmia de febre groga del 1821.
Carrer de les Basses de Sant Pere
El seu nom és degut a les basses dels molins fariners que l’abadessa de Sant Pere permeté establir per a utilitat dels veïns. Construït sobre el lloc on passava el rec Comtal.
En el número 4 hi ha un edifici d’estil gòtic dels segles XIII – XV.
Ens endinsem només uns metres a l’esquerra.
Carrer d’en Cortines
Pren el nom del d’una família que hi era establerta.
Just a tocar del carrer de la Volta dels Jueus hi va haver una fàbrica tèxtil especialitzada en la confecció de cintes.
Carrer dels Tiradors
El nom del carrer és anterior a 1579. El pren de l’Hort dels Tiradors, on hi havia els estenedors utilitzats pels paraires i tintorers dels draps de teixits de llana, uns altres dels oficis antigament existents.
Hem deixat a l’esquerra el carrer indicat per arribar al següent punt.
Plaça de Sant Agustí Vell
Hi havia un convent de frares agustins establert des de principis del segle XIV.
Acabada la Guerra de Successió va ser enderrocat en part per aprofitar els materials en la construcció dels glacis de la Ciutadella. Aleshores el convent va ser traslladat al barri del Raval que varem veure en la caminada del passat 15 de maig.
Inicialment la plaça s’havia anomenat de Sant Agustí. Des de llavors li van afegir el qualificatiu per diferenciar una de l’altre.
En la plaça veiem una font adossada a la paret de l’edifici que fa cantonada al carrer dels Carders amb una placa commemorativa. Fa al·lusió a la popular cançó “Marieta de l’ull viu”, que és rememorada i cantada a veu baixa pels assistents a petició del guia. Segons sembla la noia que recorda la lletra era d’aquest barri.
Deixem a l’esquerra:
Carrer d’en Tantarantana
Fa referència al malnom del nunci de la ciutat, el qual tenia per costum anunciar el seu pas amb un redoblament de timbal o un toc de trompeta. El carrer ja tenia aquest nom l’any 1716.
Carrer dels Carders
Aquí s’hi instal·laren els fabricants de cardes per treballar la llana. Inicialment era una via romana; més tard va ser un camí d’accés a la ciutat prop del qual l’any 1023 s’hi edificà una església dedicada a sant Cugat.
En l’edifici de veïns dels números 45-47-49 hi havia l’antic Gremi dels Carders.
A mig carrer a la dreta trobem el carrer de Jaume Giralt. Al número 4 va néixer el poeta Joan Maragall.
En el número 12 hi havia l’Hostal de la Bona Sort, del qual encara es pot veure el pati quan és obert, encara que ara l’hem trobat tancat.
En el número 1 podem veure l’antiga Farmàcia Santa Caterina.
Carrer de la Blanqueria
Indica el lloc on els assaonadors adobaven les pells.
Carrer de la Neu de Sant Cugat
Pels dipòsits subterranis adequats per guardar-hi la neu que es portava a vendre a Barcelona. El qualificatiu de Sant Cugat prové de la proximitat de la parròquia de Sant Cugat del Rec.
Carrer d’en Giralt el Pellisser
Nom de Guerau o Giralt, un important pellisser.
Carrer de la Flor de Lliri
Pren el nom de l’Hostal inaugurat l’any 1444. Durant el segle XV fou un dels més notables hostals de la ciutat, en el qual s’hostatjaven les personalitats que passaven per Barcelona. El distintiu de l’hostal era un escut on hi havia pintada una grossa flor de lliri.
Sembla que aquí s’hi allotjaven les dones que feien de dides, i on les persones benestants de l’època medieval venien a contractar els seus serveis.
Hem deixat a un costat i altre del carrer dels Carders els de Jaume Giralt, Blanqueria, Neu de Sant Cugat, Giralt el Pellisser i Flor de Lliri.
Placeta d’en Marcús
Hi ha la capella que dóna nom a la plaça. Va ser construïda per Bernat Marcús, un burgès barceloní del segle XII que intervingué en l’alta política del país. El 1166 féu donació de terres i cabals per bastir un hospital i aixecar una capella a la Mare de Déu de la Guia al lloc on hi ha la plaça amb el seu nom.
Des d’aquí sortia un servei de correus.
Carrer dels Assaonadors
Hi eren establerts els menestrals assaonadors de pells o cuirs, el gremi dels quals és anterior a 1257, i perduraren fins poc després de 1836. Tingueren una representació en el Consell Municipal de la Ciutat que va establir el rei Jaume I. El carrer i el nom daten d’abans de 1447.
A la façana de l’edifici que fa cantonada amb la placeta encara és visible el símbol d’un víctor pintat de vermell, senyal d’homenatge que marcava el lloc on vivia una persona que havia aconseguit el doctorat en alguna matèria. En època posterior Franco va fer seu aquest símbol.
Carrer dels Corders
On varen ser instal·lats els fabricants i venedors de cordes. Degut a la seva activitat els integrants d’aquest Gremi estaven estigmatitzats. Una de les finalitats dels seus productes –les cordes– s’utilitzaven per arrossegar i enforcar els condemnats. Sembla que aquest va ser un dels principals motius de la seva marginació social.
Carrer de les Semoleres
Per les venedores o fabricants de sèmola. El carrer ja tenia aquest nom l’any 1603 i es relaciona amb la Confraria dels Semolers, establerta el 1611.
Plaça de la Llana
En aquest indret va existir el mercat de llanes.
Carrer de Mercaders
El segle XIII els personatges més sobresortints del comerç barceloní hi havien establert la seva residència.
En una de les cases del carrer va morir, el 26 de desembre de 1417, la reina Elionor de Xipre, infanta d’Aragó, néta del rei Jaume II.
Carrer de la Bòria
Pel fòrum bovarium, denominació llatina pel lloc destinat a guardar bestiar fora muralla. Posteriorment s’aixecà en aquest lloc una torre anomenada de la boieria, nom que varià al llarg del temps pel de boeria i finalment pel de bòria. Bòria significa raval dels bous als afores o fora muralla en aquest cas.
Fer passar Bòria avall és una expressió que s’associa a la condemna infringida a algú que havia comès un delicte.
Carrer Sant Ignasi
Per Eneko López de Loyola, que ha donat nom al curt tall de carrer, en el qual la llegenda diu que hi va estar de pas el personatge per embarcar.
Inicialment havia sigut part del dels Cotoners.
Carrer dels Cotoners
S’hi van instal·lar els cotoners durant segles. Es constituïren en gremi l’any 1433. Aquests artesans ja estaven representats en el primer consell municipal de 1257.
Carrer de l’Esquirol
Podria tractar-se del cognom d’una família barcelonina relacionada amb el carrer, el qual ja existia amb el mateix nom al segle XV.
Carrer dels Vigatans
Per un hostal freqüentat per mercaders vigatans. En un document de l’any 1492 se cita el carrer dels Bigatans, i en un altre document antic s’escriu Viguetans.
Carrer dels Mirallers
Hi estaven establerts antigament els fabricants de miralls. Hi ha constància que l’any 1492 ja era conegut amb aquest nom.
En el número 13 hi va néixer Francesc Pi i Margall, una placa ho indica a la façana.
A la façana de la casa que fa cantonada amb el carrer dels Vigatans podem veure una carassa que era el distintiu amb que s’assenyalaven els bordells.
Carrer dels Sombrerers
En el segle XVIII s’hi van instal·lar els síndics del gremi dels capellers, les ordenances del qual daten de 1545. L’any 1658 el gremi es diu dels barreters, com consta en el nomenament del síndic dels barreters de la ciutat. El nom de sombrerers devia adoptar-se cap a final del segle XVII.
Carrer dels Abaixadors
S’hi establiren i tingueren la casa gremial els abaixadors, després d’haver-se separat de la confraria dels teixidors de llana, creada per un privilegi donat per Pere III a Barcelona l’any 1386.
Carrer de les Caputxes
Aquest curt carrer ve a ser l’entrada dels Canvis Vells.
El seu nom deriva dels tallers de confecció de caputxes que hi havia establerts.
Carrer dels Canvis Vells
Pels mercaders canviadors de monedes del segle XIII que actualment serien els banquers. Els abusos dels canvis foren intentats tallar erigint la taula de canvi l’any 1401.
El nom de banca deriva del banc o taula baixa que feien servir les persones dedicades a aquesta activitat.
Quan algun d’aquests subjectes feien alguna estafa les autoritats li trencaven la taula com a mostra d’haver de deixar d’exercir l’activitat. Es diu que la paraula “bancarrota” (com a sinònim de fallida) deriva d’aquest fet.
Carrer dels Canvis Nous
En aquest carrer, travessia de l’anterior, s’agrupaven els mercaders dedicats a l’activitat de canvista que no podien exercir-la en aquell per haver fet alguna operació fraudulenta.
Així doncs en aquella època quedava ben delimitats i separats els prestadors honrats dels que en algun moment havien comès alguna irregularitat.
Carrer dels Agullers
Hi eren establerts els menestrals fabricants d’agulles i utensilis per a la pesca. Llurs primeres ordenances daten de l’any 1786, un cop independitzats del gremi que comprenia, amb els agullers, els manyans i els armers.
Carrer de les Panses
Pels llocs de venda d’aquests fruits que hi havia en un temps al carrer.
A l’edifici que hi ha al fons del curt carrer, sota el balcó del tercer pis, encara es conserva una de les diverses carasses que es conserven al barri.
Pla de Palau
Va representar la porta principal d’entrada a Barcelona des del mar.
Hi trobem la Llotja de Mar, punt de reunió dels mercaders.
El nom de la plaça li ve donat pel Palau Reial, destruït per un incendi el 1875, que era situat en un dels laterals.
Carrer del Malcuinat
S’hi venia un plat típic a base de menuts cuits anomenat malcuinat. Carrer cobert pel pas que conduïa del Palau Reial a Santa Maria del Mar. La zona coberta facilitava que a sota s’hi poguessin instal·lar parades de venda d’aquesta menja.
A mà dreta, a la cantonada amb el carrer dels Ases, es diu que hi va haver la Fonda de Santa Maria que va ser utilitzada per Giacomo Casanova com a punt de trobada amb una de les seves amants, la ballarina Nina Bergonzi.
Aquest local va ser fundat per un italià que va ser qui va començar a utilitzar aquest nom de “fonda” degut a la característica del local al qual s’hi ha de baixar uns graons per accedir-hi.
Des de la cantonada on ens trobem es veu el
Carrer de les Dames
Es diu que l’origen del seu nom és derivada de la tradició dels mariners que havien fet la prometença que es casarien amb la primera dona que trobessin en desembarcar.
Plaça del Fossar de les Moreres
Per l’antic cementiri parroquial de Santa Maria del Mar, on foren enterrats molts morts del setge de 1714.
Passeig del Born
Pren el nom de bornar, o sigui tornejar, lloc on es duien a terme els tornejos.
Tingué una especial significació en la vida barcelonina dels segles XIII al XVII per tal com s’hi celebraven, a més dels tornejos, justes, festes populars, processons.
Avançant per aquest ampli espai, a la dreta anem deixant altres carrers amb noms relacionats amb oficis.
Carrer de la Vidrieria
Lloc on s’hi establiren els vidriers en el segle XIII.
Carrer de la Formatgeria
Lloc de parada, des del segle XV, dels que venien a Barcelona a vendre formatges. El nom del carrer és anterior a 1579.
Ja som prop de l’edifici restaurat del Born. Tombem a l’esquerra.
Carrer dels Flassaders
Pels menestrals fabricants de flassades establerts antigament, el gremi dels quals tenia unes ordenances datades el 1331.
A poc de caminar pel carrer, a mà esquerra i protegit per una reixa, trobem el
Carrer de les Mosques
Probablement el nom li varen posar els mateixos veïns degut a la presència d’aquests insectes per l’acumulació d’escombraries degut a la seva proximitat al mercat. Ja existia amb el mateix nom l’any 1441. Ara presenta un bon aspecte.
Més amunt trobem a l’esquerra on va haver la Seca, lloc dedicat a l’encunyació de moneda. Una façana posterior dóna al veí carrer homònim.
Actualment hi ha el teatre que ha adoptat el mateix nom.
Una mica més amunt també a l’esquerra encara podem veure la façana, l’aparador i la retolació que indica «Fábrica de Dulces P. Mauri», ja inexistent. Havia sigut l’antic obrador i botiga d’aquesta prestigiosa pastisseria dedicada a l’elaboració de pastissos, caramels, xocolata i torrons.
Com tot el barri que hi ha a prop del Born aquest carrer també ha sofert una progressiva transformació en els últims anys i està plena de turistes.
Arribem finalment al carrer de la Princesa i tombem a la dreta fins el carrer del Comerç, on s’acaba la caminada i ens acomiadem fins la propera.
Caminades
Afegeix un nou comentari