La casa Bellesguard, situada al barri de Sarrià - Sant Gervasi, és una de les meravelles construïdes a la ciutat de Barcelona pel gran arquitecte Antoni Gaudí.
Quan Gaudí va iniciar l’obra de Bellesguard l’any 1900, ho feia a la vora de les restes del que havia estat la residència del rei Martí I, dit l’Humà, durant els anys 1408-10. Gaudí era coneixedor d’aquest fet, i ho va
demostrar en desplaçar l’antic camí que pujava fins al cementiri de Sant Gervasi que passava entre les restes de les dues torres cilíndriques del que, possiblement, havia estat el cos de guàrdia de la residència reial. Com diem, Gaudí va tenir la sensibilitat de protegir les restes i construir un viaducte per poder, així, integrar les torres dintre del que seria la futura propietat de Bellesguard.
A més a més, després de refer les torres i els panys de muralla, va col·locar un escut on es mostraven dues dates: 1409 i 1909. La primera, fa menció al moment en què Bellesguard s’erigeix com a seu reial, almenys de facto, i la segona, 1909, es tractaria del moment en què Gaudí deixa les obres pràcticament acabades per marxar a dedicar-se a uns altres projectes.
De fet, Gaudí va voler fer un nou castell, una nova casa amb aspecte medieval que simbolitzés el retorn del Casal de Barcelona i, per tant, el retorn de la catalanitat perduda a la mort del rei Martí I i el posterior Compromís de Casp (1412), que va comportar l’arribada de la nissaga dels Trastàmara i la manera de fer castellana.
Hem de tenir present que Bellesguard va ser un encàrrec que li va fer Maria Sagués, vídua d’un amic seu, Jaume Figueres, i on el geni català va poder desenvolupar sense problemes el seu sentiment cap a la seva pàtria; d’aquí
que la casa estigui plena de símbols que ens traslladen a aquella època gloriosa de la història catalana.
Fou precisament l’interès per dita història, pel passat de la torre de Bellesguard, el que va portar els propietaris, la família Guilera, encarregà la cercar un grup d’investigadors per fer un estudi sobre la casa. Amb aquesta intenció, des de mitjans de 2012, es va crear el Grup de Recerca, un equip multidisciplinari que va apropar-se a l’obra de Gaudí des de diferents vessants. Dels molts treballs encetats pels membres de l’equip, juntament amb Manuel Medarde, coordinador del grup, vàrem encarregar-nos de la recerca històrica i arqueològica.
Com a primer objectiu, vam fer una línia de temps per conèixer els propietaris de Bellesguard, des del primer fins al darrer. Va ser una sensació molt agradable trobar un fons documental meravellós que ens va facilitar la tasca.
A l’Arxiu Parroquial de la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona (APSJP), vam descobrir els documents de la família Gualbes, últims propietaris de la torre abans de ser adquirida per la comunitat de preveres de dita església, l’any 1748. Entre els milers de documents, hi havia uns feixos de pergamins que explicaven la història de la casa, a més a més d’una extensa documentació de la mateixa família dels Gualbes, que ens mostra la rellevància històrica de Bellesguard i dels seus propietaris, entre els quals trobaríem el mateix Martí I, succeït per la seva dona, Margarida de Prades i, posteriorment, la seva cunyada Violant de Bar, vídua del germà de Martí, el rei Joan I.
Fou amb Violant que Bellesguard passà de la família reial a l’alta noblesa, de la qual destaquen els Cabrera (1446-1569), amb la il·lustre Cecília d’Urgell i de Cabrera. Finalment, dels Cabrera als Caçador (1569-1662), succeïts pels Gualbes, per acabar a la comunitat de preveres dels sants Just i Pastor.
Ens centrarem a explicar l’evolució històrica de Bellesguard fins al període dels Cabrera, i farem especial menció a les dades aportades per l’arxiu dels Gualbes, ja que pensem que és una font poc coneguda en l’actualitat.
Els antecedents de Bellesguard: la Torre Vallblanc.
Des d’un punt de vista antropològic, es pot pensar que l’ocupació humana del lloc on es localitza la Torre de Bellesguard podria datar-se d’època ibèrica. Si bé, a priori, aquesta afirmació, que endarrereix la cronologia fins als segles V-IV aC podria semblar força agosarada, i més si tenim en compte que de moment només disposem d’algunes peces de ceràmica ibèrica per confirmar-ho, l’equip d’investigació, en la fase prèvia, intueix que podria donar-se per diversos motius:
El primer es relaciona amb la seva situació geoestratègica. A la serra de Collserola, entre els cursos dels rius Besòs i Llobregat, Bellesguard domina el pla de Barcelona en trobar-se en una posició elevada a la serra de Vilana (173,9 m), posició que li atorga una visibilitat sobre la línia de la costa que donaria protecció i avantatge en el cas d’un atac des del mar.
Un segon condicionant, i amb una importància vital, és l’accés a l’aigua potable. Bellesguard s’ubica a tocar del torrent de Betlem, fet que facilitaria que, en cas de pluges, que a aquesta zona mediterrània són torrencials, es doni la captació d’aigua i el seu emmagatzematge. Aquest és un aspecte primordial i la prova és que tant a la documentació medieval com a la moderna (segles XIV-XVIII) l’aigua de Bellesguard, amb la font i els dipòsits, s’esmenta de manera constant als pergamins, moltes vegades com a causa de disputes.
Coneixem, pels documents, que la zona era plena de boscos, així com de terra de conreus, per tant, l’ombra dels arbres, juntament amb l’aigua i l’alçada sobre el nivell del mar, convertien el lloc en un punt molt adient per a l’ocupació humana.
Finalment, el darrer condicionant es troba en la proximitat a les canteres de Montjuïc i la serra de Collserola, llocs que proporcionarien l’aprovisionament de material constructiu per aixecar estructures defensives.
Són precisament les restes d’estructures defensives, concretament el mur i una torre cilíndrica, els elements que ens donen la primera cronologia de la casa Bellesguard. Les diferents intervencions arqueològiques fetes (2004/05/07/09)5 afirmen que aquestes estructures es corresponen al període medieval, a allò que les fonts citen com el Castell de Martí I (1398-1410), rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília, i últim comte-rei del Casal de Barcelona.
S'ha pogut localitzar a la base de cimentació de les torres cilíndriques, als fonaments, una petita peça de
terrissa que es col·locava entre els carreus per donar estabilitat a les fileres. Per cert, unes fileres de pedra que es troben col·locades seguint el model constructiu romà, i que perfectament podrien datar-se, per tipologia, en aquell període.
Com diem, a la part més antiga d’aquesta construcció, es va localitzar un tros de ceràmica romana d’importació, concretament terra sigillata sudgàlica. Es tractava de la basa d’un vas de Montans (Tarn, Midi-Pyrenèes, situat a l’oest de la Graufesenque, prop de Toulouse). Per sort, la peça encara conservava la marca del terrisser, el segell, d’aquí que a aquesta ceràmica se la conegui com a sigillata.
A partir de dites marques i en col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, vam determinar que el terrisser amb la marca FELICIO[NIS] va produir el vas l’any 69 dC. L’excepcionalitat d’aquesta peça es troba en què documenta l’arribada de productes de Montans al mercat català, un fet no massa habitual.
És cert que podria tractar-se d’una peça residual que hagués anat a parar a una fonamentació molt més tardana, però la datació, sumat a l’estil constructiu, ens porta a pensar que podríem parlar que dites torres, en origen, van pertànyer a un sistema de control de pas de la via Augusta cap a Barcino i el camí que portava des de Collserola a Sant Cugat. A la documentació medieval, quan se citen les afrontacions de Bellesguard, es diu que pel sud limitava amb el camí reial que portava a Barcelona.
Que Bellesguard té antecedents històrics rellevants anteriors al període del rei Martí I és evident. A dita peça de ceràmica romana, sumem la troballa fortuïta de la família Guilera, a la mateixa zona dels murs que delimiten la propietat amb les torres, de dues monedes d’època musulmana.
Es tracta de felusos, dues peces de coure d´ús quotidià, que varen portar els primers conqueridors musulmans l’any 711 dC. Gràcies a l’aportació del Gabinet Numismàtic de Catalunya, hem pogut constatar que dites monedes són excepcionals al territori català i el fet de trobar-les aquí ens indica que les tropes, de camí cap al nord, cap a França, van deixar un petit destacament per assegurar el control de Barcelona.
De la mateixa manera, són dues monedes més, les que ens porten al segle XII, al període de Jaume I el Conqueridor (1218-76) i l’expansió dels comtats de Barcelona cap al sud (conquesta de Mallorca, el 1229, Menorca l’any 1231 i València, el 1238). La família Guilera ens va mostrar unes peces, trobades a la mateixa zona de les torres, que pertanyien al regnat del rei Jaume I, encunyades a València, amb una cronologia d’emissió precisa de l’any 1247.
Tornem, doncs, a trobar peces de baix valor que reforcen la idea que eren monedes per a l’ús de les tropes apostades en aquest punt de control de camins i amb les quals els soldats podien accedir als productes de primera necessitat com el menjar.
Resumint el que hem dit fins ara, podem concretar que el lloc de Bellesguard, per la seva situació geoestratègica va estar ocupat des d’època iberoromana. Per la seva proximitat a les vies principals d’entrada a Barcino es va convertir en un punt de control dels accessos a Barcelona, amb una primera estructura consistent en una torre cilíndrica, que en època medieval es reforça amb murs perimetrals i més torres, fins a esdevenir un lloc prou segur com perquè el rei Martí hi establís la seva residència. Arribem, doncs, al període del rei Martí I (1356-1410), fill segon del rei Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília. El seu caràcter afable, pacient i negociador li ha valgut el sobrenom d’Humà, però els seus coetanis el van conèixer pel motiu de l’Eclesiàstic perquè era molt devot. A la mort del seu germà, Joan I el Caçador (1350-1396), l’any 1396, el succeeix al tron a l’edat de 40 anys.
Martí I era un home malaltís que patia seriosos problemes pulmonars i respiratoris. Per recomanació del seu canceller Bernat Metge, reconegut prosista català, el monarca comprà la finca de Vallblanc per establir la seva residència d’estiu fora de les muralles de Barcelona.
La correspondència del propi Martí I, ens diu que l’any 1408, concretament el dia 13 d’octubre, va adquirir una finca que ja hi era construïda, a la qual li va donar el nom de Bell Esguard,11 i en va ordenar, el 1409, la restauració.
Sabem per aquesta correspondència que el rei va constituir Bellesguard com el seu lloc de residència, principalment els anys 1409 i 1410.13 Es aquí on el 14 de juliol de l’any 1409, Jaume Roure i Joan Bartomeu li comuniquen el triomf del seu fill Martí a Sardenya.
Poc temps després, el 25 de juliol de l’any 1409, rep la notícia de la mort del seu fill i hereu Martí el Jove (1356-1409) després de contraure la malària.
En un desesperat intent de tenir nova descendència, el monarca es casà a Bellesguard amb la joveníssima
Margarita de Prades (1387-1429), filla del comte de Prades i Joana de Cabrera. Aquest casament del comte-rei es va celebrar a la capella del Castell de Bellesguard (ACA, reg. 2251, fol. 135), el 17 de setembre de 1409, acte al qual va assistir el mateix papa d’Avinyó Benet XIII que fugia de la pesta de Perpinyà i oficiada uns dies després pel fra Vicenç Ferrer (1350-1419) futur sant.
Per la documentació treballada a l’Arxiu dels Sants Just i Pastor, on destaquem el pergamí de compra de la finca, coneixem com era. No es tracta d’una construcció ex novo, sinó que el rei només fa adequar-la a la seva nova categoria com a seu reial. Al document de compra, explica que té una extensió de 40 hectàrees i també cita una torre que pel rei és un lloc especial.
El 13 de maig de 1410, va morir el rei Martí I al convent de Valldonzella, sense descendència i sense haver nomenat successor. S’inicia un període d’interregne que finalitza amb el Compromís de Casp (1412), pel qual és proclamat rei el seu nebot, Ferran d’Antequera, de la nissaga castellana dels Trastàmara.
La seva vídua, Margarida de Prades va cedir Bellesguard el 1422 a particulars. Comença aquí un periple que passa per diferents propietaris, com Elionor de Cervelló, que quan morí la reina Violant al 1431, fou marmessora del seu testament i en virtut d’aquest, va vendre Bellesguard a Francesc Desvall el 12 de maig de 1441 (APSJP, llib. Bell. doc. 6) qui, alhora, cedeix la propietat a Joan de Castanyó, el mateix any 1441. Poc més de cinc anys després, Joan de Castenyó la ven a Cecília d’Urgell i de Cabrera (APSJP, llib. Bell. doc. 13).
Ens aturem en aquesta venda per la importància del personatge. Cecília d’Urgell i de Cabrera (ca 1380-1460), fou filla de Pere d’Aragó i d’Urgell i de Margarida de Montferrat i dona de Bernat IV de Cabrera, vescomte de Cabrera i Bas (1352-1423).
La seva vinculació amb Martí va ser molt estreta, en el moment que va ser triada com a candidata a casar-se amb ell, l’any 1409, però segons diu Lorenzo Valla no la va triar per no donar més poder al comte d’Urgell. Com ja hem dit, era germana de l’aspirant a la Corona d’Aragó, Jaume II d’Urgell, el Dissortat, i per tant va viure els anys transcendentals de la mort del rei Martí sense haver nomenat successor. Ella es va veure arrossegada per la caiguda del seu germà, sofrint detencions, presó i una vida errant i miserable després del Compromís de Casp, i va patir la pèrdua dels seus béns i la confiscació del comtat.
Les penúries econòmiques de Cecília es van alleugerir en el moment de casar-se amb Bernat de Cabrera. Durant aquest conflicte de l’interregne, ell va romandre a Sicília, en el càrrec de mestre justicier. Bernat ja hauria volgut casar-se amb Cecília abans, però la mare de Cecília, Margarida de Montferrat, s’hi va oposar.
Va ser amb la mort d’aquesta, l’any 1420, que es redacten els capítols matrimonials, a Sant Llorenç de Maçanet, de Cecília i Bernat de Cabrera, comte de Mòdica i justicier de Sicília. En els capítols, el comte deixava unes bones rendes a Cecília de per vida, sempre i quan no es tornés a casar.
Cecília va ser present l’any 1431, a les exèquies de la reina Violant de Bar, morta a Bellesguard, que en aquells moments era propietat d’Elionor de Cervelló, la seva dama de confiança.
Aquest any 1431, Cecília vivia a la plaça de Santa Anna de Barcelona on va rebre una quantitat de diners, amb els quals, juntament amb els cobrats del llegat testamentari del seu marit, mort al setembre de 1423, compra, el dia 11 de febrer de 1446, la torre Bellesguard per 2.374 lliures. Allà va anar a viure fins a la seva mort, l’any 1460.
Al seu testament, fet el 31 de desembre de 1457, llegit el 24 d’octubre de 1460,26 es fa constar que l’acte es duu a terme a «la cambra anomenada del senyor rei». Possiblement aquesta denominació li ve donada per ser la sala més noble de l’edifici, la utilitzada per Martí I i que les fonts citen: «sive turri de Pulcro Spectu sive / de Bellsguart, quae sita est in parrochia de Sarriano, in quadam / camera eiusdem turris vocata camera domini regis ....» (AHPB, Francesc Matella, Primus liber testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, (1441-1468), 179/26, fol. 96-98).
En aquest testament, Cecília nomenava hereu de la torre Bellesguard al seu fillastre Bernat Joan de Cabrera. A partir d’aquí, la nostra investigació encara no pot aportar gaire dades dels Cabrera, ja que resta pendent el buidatge de l’Arxiu dels Sants Just i Pastor sobre aquest període i a partir d’aquest podríem conèixer dades com si van residir a Bellesguard alguna vegada, si van fer modificacions a la torre, etc.
Sí que sabem que la van mantenir com a propietat de la família, ja que després de diverses generacions, la torre de Bellesguard va anar als Cassador, amb la venda de Lluís Enríquez de Cabrera a Francesc de Cassador l’any 1569,27 per tant, Bellesguard va romandre en possessió dels Cabrera durant 123 anys.
És en aquest moment, finals del segle XVI, que disposem d’una valuosa descripció de la torre Bellesguard feta per Dionís de Jorba28 (1589) qui explica que «cerca de Pedralbes hay muchas torres de señores particulares y un castillo nombrado de Bellesguarde, antiguamente de los reyes de Aragón, el cual está cercado de sus murallas y torres: un gran patio, una fuente y cisterna, un huerto muy lindo y una lonja con columnas y insignias de reyes de Aragón; una capilla, dos galerías con veinticuatro ventanas, donde se puede ver Barcelona y el mar, una sala de armas, la cárcel, capilla, reloge; y es un lugar muy sano». D’aquesta descripció caldria destacar que el recinte es troba «cercado de sus murallas y torres», muralles perimetrals que envoltaven tot el recinte.
Com es pot veure, la història de Bellesguard té molt recorregut i encara és objecte d’estudi. Segur que ens continuarà proporcionant dades molt rellevants, especialment de l’època moderna, on van deixar la seva empremta fets tan importants com la Guerra dels Segadors,29 o els fets de 1714.
Visites culturals
Afegeix un nou comentari